Carrerons del nucli que envolten la part d'horts central. A cada porta o balconada es pot observar elements de forja, majoritàriament del ferrer Joan Prat (1898-1985).
Edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada des de 1708, cremada durant la I Guerra Carlina (1833-1840). El campanar és la part més antiga que fou renovat a la part superior (balustrada) al s.XVIII.
Petit edifici pre-romànic del s.IX, santuari de plata quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Restaurat tant l'interior com l'exterior per la Diputació de Barcelona entre 1998 i 1999. Guarda dues imatges barroques de Sant Pere i Santa Maria del s.XVIII.
Pics més alts de la zona (1.205 i 1.212m), d'on es pot veure gran part del Lluçanès i comarques veïnes, fins al Montseny, Montserrat, Pedraforca i bona part del Pirineu al Nord.
Indret de gran bellesa natural al peu del camí de la font de Matamosses. Element singular de roca viva amb aspecte de mur, possiblement fruit de l'erosió o descomposició natural de la pedra.