Els gegants d'Alpens

Una mica d'història

Els primers gegants d'Alpens van ser construïts l'any 1991 per Joan Rosell i Josep Soler, membres de la Comissió de Festes, amb la voluntat de dinamitzar la cercavila de la festa major local. Els va pagar, majoritàriament, l'esmentada Comissió de Festes, i també mitjançant les aportacions econòmiques de tot el poble i amb la col.laboració de l’Ajuntament d’Alpens.

Els gegants eren unes figures senzilles, formades a partir d'uns capgrossos de sèrie d'origen desconegut, que l’any següent van ser retocades. Així, per la festa major de 1992 els gegants van estrenar cavallet i braços nous, la qual cosa va fer que agafessin realment l’alçada pròpia dels gegants, però encara mancava per solucionar el fet de personalitzar-ne els caps.

Va ser per la festa major de 1993 quan els gegants alpensins van adquirir la personalitat i la fesomia actuals, de la mà de Gabí Boixader i la seva companya, Judith Camps, al taller que ambdós tenien llavors a Vidrà.

Des del seu naixement, els gegants porten els noms de Damià i Cosmeta en honor als patrons d’Alpens: sant Damià i sant Cosme.

El 25 de juny de 1994 va tenir lloc el bateig i van ser apadrinats pels gegants de Sant Pere de Torelló i els de la Garriga.

Les dues figures representen una parella de dansaires, concretament els pabordes o balladors principals de la Dansa Alpensina, que s'executa durant la festa major, pels volts del 27 de setembre.

Els gegants d'Alpens estrenats el 1991

Els gegants d'Alpens estrants el 1991. (foto: Arxiu ACGC - Arxiu Ferragut)

Els gegants d'Alpens van mudats amb els vestits característics dels pabordes que ballaven la música més característica del poble: el gegant Damià, amb vestit de vellut negre, capell de copa alta, capa i un ram de flors per ofrenar; la geganta Cosmeta, amb faldilla llarga de tapisseria, davantal i brusa negres i mantellina blanca.

La Dansa Alpensina recrea la cerimònia que, en temps passats, decidia quins joves contraurien matrimoni amb les noies del poble. Aquesta dansa, que té més de dos-cents anys d'història, éun ball cerdà típic d'aquestes contrades, que es balla de forma semblant a la sardana, però, a diferència d'aquesta, es fa per parelles que, agafades de les mans, avancen en la mateixa direcció dins d’una rotllana de gent que els observa. Després dels canvis de parella corresponents i de les diferents modulacions en el recorregut dels ballarins, tot acaba amb una nova rotllana de nois i noies intercalats entre ells en què, coincidint amb l'última nota de la peça, els nois alcen la noia que tenen al costat durant tanta estona com poden.

Els gegants Damià i Cosmeta han participat en les trobades geganteres dels pobles veïns, com Prats de Lluçanès, Perafita, Torelló o Olost, sempre acompanyats de la colla de grallers d'Alpens. Fora de Catalunya, han participat a les festes de Sant Antoni d’Eivissa, l’any 1999, i a la Trobada Internacional de Gegants i Capgrossos de la ciutat de Burgos, l’any 2000.

Actualment no tenen colla de geganters, i per la festa major eacute;s el jovent del poble qui s’encarrega de fer-los sortir.