Els primers gegants d'Alpens van ser construïts l'any 1991 per Joan Rosell i Josep Soler, membres de la Comissió de Festes, amb la voluntat de dinamitzar la cercavila de la festa major local. Els va pagar, majoritàriament, l'esmentada Comissió de Festes, i també mitjançant les aportacions econòmiques de tot el poble i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alpens.
Els gegants eren unes figures senzilles, formades a partir d'uns capgrossos de sèrie d'origen desconegut, que l’any següent van ser retocades. Així, per la festa major de 1992 els gegants van estrenar cavallet i braços nous, la qual cosa va fer que agafessin realment l’alçada pròpia dels gegants, però encara mancava per solucionar el fet de personalitzar-ne els caps.
Va ser per la festa major de 1993 quan els gegants alpensins van adquirir la personalitat i la fesomia actuals, de la mà de Gabí Boixader i la seva companya, Judith Camps, al taller que ambdós tenien llavors a Vidrà.
Des del seu naixement, els gegants porten els noms de Damià i Cosmeta en honor als patrons d’Alpens: sant Damià i sant Cosme.
El 25 de juny de 1994 va tenir lloc el bateig i van ser apadrinats pels gegants de Sant Pere de Torelló i els de la Garriga.
Entre finals de 2023 i principis de 2024 s’han dut a termes els treballs de restauració dels Gegants d’Alpens amb l’ajut d’una subvenció de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El projecte ha consistit, per una banda, en la restauració dels caps i de les extremitats d’ambdós gegants, malmesos pel pas del temps i per cops, rascades i caigudes soferts i, per altra banda, en la renovació completa del vestuari i complements desgastats per l’ús i el pas del temps (rentades, sol, humitats ...etc.)
Al gegant Damià s'ha fet de nou la camisa, la faldilla, la faixa, el barret i l'anell.
A la geganta Cosmeta s'ha fet de nou la camisa, la faldilla amb el davantal, la mantellina, les arracades, el collaret i l'anell.
La professional Anna Viñas Matas (cicle formatiu de grau superior d’arts aplicades a l’escultura, grau de conservadora i restauradora de béns culturals escultòrics i amb àmplia experiència professional en nombroses restauracions de retaules, murals, pintures, marcs, murs, talles d’imatges, majoritàriament religioses en capelles, esglésies, santuaris i en imatgeria festiva) ha coordinat tot el procés de restauració i ha executat la part de restauració de l'estructura, els caps i les extremitats. Per a la renovació de les joies ha comptat amb l’assessorament i subministrament de Ferran Garreta, una empresa familiar ubicada a la ciutat de Vic, dedicada al treball de l’aram, el llautó, la plata i l’or, de forma artística i manual (www.ferrangarreta.com) i el vestuari ha anat a compte del taller de Vic Arte Medi del sastre i modista Bagdad Boulom, amb àmplia experiència en vestuari de gegants i membres de colles geganteres.
Per la renovació de l’estructura de fusta de les potes s’ha comptat amb la col·laboració del taller de fusteria del Josep Castany d’Alpens i el muntatge final l’ha realitzat en Joan Rosell de forma voluntària amb la col·laboració d’alguns joves d’Alpens.
Les dues figures representen una parella de dansaires, concretament els pabordes o balladors principals de la Dansa Alpensina, que s'executa durant la festa major, pels volts del 27 de setembre.
Els gegants d'Alpens estrenats el 1991. (foto: Arxiu ACGC - Arxiu Ferragut)
Els gegants d'Alpens actualment el 2024. (foto Ajuntament Alpens)
Els gegants d'Alpens van mudats amb els vestits característics dels pabordes que ballaven la música més característica del poble: el gegant Damià, amb vestit de vellut negre, capell de copa alta, capa i un ram de flors per ofrenar; la geganta Cosmeta, amb faldilla llarga de tapisseria, davantal i brusa negres i mantellina blanca.
La Dansa Alpensina recrea la cerimònia que, en temps passats, decidia quins joves contraurien matrimoni amb les noies del poble. Aquesta dansa, que té més de dos-cents anys d'història, és un ball cerdà típic d'aquestes contrades, que es balla de forma semblant a la sardana, però, a diferència d'aquesta, es fa per parelles que, agafades de les mans, avancen en la mateixa direcció dins d’una rotllana de gent que els observa. Després dels canvis de parella corresponents i de les diferents modulacions en el recorregut dels ballarins, tot acaba amb una nova rotllana de nois i noies intercalats entre ells en què, coincidint amb l'última nota de la peça, els nois alcen la noia que tenen al costat durant tanta estona com poden.
Els gegants Damià i Cosmeta han participat en les trobades geganteres dels pobles veïns, com Prats de Lluçanès, Perafita, Torelló o Olost, sempre acompanyats de la colla de grallers d'Alpens. Fora de Catalunya, han participat a les festes de Sant Antoni d’Eivissa, l’any 1999, i a la Trobada Internacional de Gegants i Capgrossos de la ciutat de Burgos, l’any 2000.
Actualment no tenen colla de geganters i per la festa major és el jovent del poble qui s’encarrega de fer-los sortir.
Imatge insòlita del Damià amb el cap descobert, en una foto de l'any 1995 (foto:Josep Maria Ubriego)
Textos de Ezequiel Barrios Pagès i fotografies de l'Arxiu Ferragut, Amadeu Muntalà i Josep Maria Ubiergo
